Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.666
|
171.
Usos de per davant de nom / Se'ls veu molt interessats per a la casa o Se'ls veu molt interessats per la casa?
Font
Fitxes de l'Optimot
.
Anirem a Andorra per la collada de Toses.
2.2. Temps:
Localització en el temps. Per exemple:
Anirem al poble per festes.
Per Sant Jordi em regala un llibre.
Durada. Per exemple:
L'he llogada per dos mesos.
Per ara ('de moment') no pensen canviar-se el cotxe.
2.3. Freqüència. Per exemple:
Em [...]
|
|
172.
Correlació des de... fins a / des del 10 de juliol fins al 30 d'agost o del 10 de juliol fins al 30 d'agost?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple:
Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost.
Anirem a peu des de casa fins a l'estació.
Una altra variant d [...]
|
|
173.
'treuria' o 'trauria'? / 'neixerà' o 'naixerà'? / Verbs amb 'a' o 'e' en l'arrel: 'treure' o 'traure', 'néixer' o 'nàixer' i 'jeure' o 'jaure'
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
|
|
174.
Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots: contacte entre vocal tònica i àtona / Pronunciació de vocals en contacte: una hora o un(a) hora?
Font
Fitxes de l'Optimot
De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola [...]
|
|
175.
Concordança en les expressions l'un i l'altre i altres variants / l'un a l'altra?, l'un i l'altra?, l'una per l'altre?, etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
Els elements de la correlació l'un i l'altre i les seves variants (l'un a l'altre, l'un per l'altre, l'un sense l'altre, l'un al costat de l'altre, etc.) poden anar en masculí o femení si les coses o les persones a què fan referència són de gènere masculí o femení, perquè hi poden concordar en [...]
|
|
176.
topònims i gentilicis de les Illes Balears
Font
Fitxes de l'Optimot
Alaior: alaiorenc -a
Alaró: alaroner -a
Alcúdia: alcudienc -a
Algaida: algaidí -ina
Andratx: andritxol -a
Ariany: arianyer -a
Artà: artanenc -a
Banyalbufar: banyalbufarí -ina
Binissalem: binissalemer -a
Búger: bugerró -ona
Bunyola: bunyolí -ina
Calvià: calvianer -a
Campanet: campaneter -a
Campos [...]
|
|
177.
Pronúncia de la vocal neutra en determinats sectors urbans
Font
Fitxes de l'Optimot
En determinats sectors urbans dels parlars centrals, s'observa una tendència a pronunciar una a en comptes de la vocal neutra. Aquesta pronúncia, tanmateix, no és acceptable. Per exemple:
escolta (la e i la a s'han de pronunciar com a vocals neutres, i no com a a, ascolta)
dies (la e s'ha de [...]
|
|
178.
Topònims i gentilicis de Catalunya
Font
Fitxes de l'Optimot
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de Catalunya ordenats alfabèticament.
Alta Ribagorça: ribagorçà -ana
Alt Camp: de l'Alt Camp
Alt Empordà: empordanès -esa, alt-empordanès -esa
Alt Penedès: penedesenc -a
Alt Urgell: alt-urgellenc -a
Amposta [...]
|
|
179.
Com es diu 'subirse al carro' en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió castellana subirse al carro, que indica 'aprofitar una situació favorable per treure'n partit', en català pot tenir diverses expressions equivalents segons el context, com ara: apuntar-se a, sumar-se a, afegir-se a, apostar per. Per exemple:
La comarca s'apunta a les consultes [...]
|
|
180.
topònims i gentilicis del Principat d'Andorra
Font
Fitxes de l'Optimot
Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana
Canillo: canillenc -a
Encamp: encampadà -ana
Escaldes-Engordany: escaldenc -a
Massana, la: massanenc -a
Ordino: ordinenc -a
Sant Julià de Lòria: lauredià -ana
[...]
|
